L’EDITORIAL FOTOGRÀFICA BARCELONA, LES POSTALS I LA BOXA

L’EDITORIAL FOTOGRÀFICA BARCELONA, LES POSTALS I LA BOXA
Núria Martínez Seguer

A la Barcelona de principis del segle XX, dinàmica, emprenedora i industrial, la fotografia i tot allò que se’n derivava, s’establia amb força entre la societat. Gràcies al naixement d’una industria que va apropar a la gent el desenvolupament tecnològic de la fotografia, aquesta va tenir una gran repercussió.

01.Llorenç Vitrià. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB.
02.Manuel González. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB. Col·lecció Núria Martinez Seguer.
Victor Ferrand. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB.
03.Victor Ferrand. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, la importació de material fotogràfic a Espanya era inabastable. Això va comportar la creació d’indústries per fabricar el material fotogràfic sensible, com l’empresa Arte Fotográfico, fundada a Barcelona pels germans Mariné i que posteriorment va ser adquirida pels germans Antoni i Rafael Garriga Roca.[1]

Abans de la Primera Guerra Mundial la marca Gevaert va estar representada a Espanya per Eduard Tey i Mas. Durant aquest període, des d’Espanya van continuar les relacions amb l’oficina de Gevaert que en aquell temps es trobava ubicada a Holanda.

Marques acreditades com l’alemanya Agfa o la mateixa societat belga Gevaert, van poder importar novament els seus productes i materials fotogràfics en finalitzar el període bèl·lic l’any 1918.

La presència al mercat d’Agfa i Gevaert, va significar grans dificultats pels fabricants espanyols en no poder competir amb l’alta qualitat d’aquells productes. Però davant la demanda i el creixement constant d’aquest mercat, emprenedors com l’enginyer Rafel Garriga Roca,[2] entre altres, decidiren marxar a italià i en el cas de Garriga, treballar durant un temps amb el professor Namies especialista en emulsions fotogràfiques.

A partir del decenni 1920-1930 la industria fotogràfica catalana adquirí més importància, gracies als esmentats germans Garriga i a Higini Negra Vivé: Rafel Garriga tornà a Barcelona i l’any 1922[3] fundà amb el seu germà l’empresa Industria Fotoquímica A. i R. Garriga Societat Comanditària, en la que també va participar Higini Negra, i altres enginyers industrials. Els coneixements tècnics i financers d’aquesta nova i emprenedora empresa, comportà què, en només un any, es convertís en l’única firma estatal de material fotogràfic sensible.

La Industria Fotoquímica A. i R. Garriga S.C. per poder ser més competitiva i romandre còmodament en el mercat, es trobà amb la necessitat de contactar amb l’assistència tècnica i comercial d’alguna empresa estrangera important. L’any 1926, durant una Conferència Internacional realitzada a Alemanya, Rafel Garriga va conèixer a Hendrik Kuijpers, director tècnic de Gevaert. La bona entesa entre Kuijpers i Garriga van facilitar les negociacions amb el fundador de Gevaert, Lieven Gevaert,[4] que el 10 de desembre de 1927, durant el consell de Direcció donà la seva aprovació a l’acord provisional amb Garriga.

Es comentava entre els cercles propers a la indústria fotogràfica, que Lieven Gevaert tenia la intenció d’obrir altres fàbriques a l’estranger poc després de la primera Guerra Mundial. Va estudiar varies possibilitats per dur a terme aquesta iniciativa. Durant els anys 1927-1928, va voler obrir una empresa a Itàlia i entre 1928-1929 a Anglaterra, però cap d’aquests dos projectes van arribar a realitzar-se. En canvi, si que es va consolidar el projecte de la creació de la firma INFONAL a Barcelona.[5]

El 28 de juny de 1928,[6] la Industria Fotoquímica A. i R. Garriga S.C., es convertia en Industria Fotoquímica Nacional INFONAL.[7] Tot i que van obtenir grans resultats tant tècnics com econòmics, l’any 1931 un grup d’accionistes espanyols, es van queixar de la qualitat i de les vendes insuficients. Aquest malestar va comportar que Antoni Garriga es desvincules d’INFONAL i continués amb la seva empresa Editorial Fotogràfica Barcelona, al carrer Borrell, 251, com ens comentà recentment el seu fill Antoni Garriga Echegaray.[8] Un any després, Higini Negra deixà la societat, per establir amb Joaquín Tort Mensa una nova empresa, Negtor.

La industria fotogràfica es va veure afavorida per l’arribada de la moda del col·leccionisme de Targetes Postals Il·lustrades. Les Targetes Postals fotogràfiques,[9] amb la temàtica dels boxadors, van ser produccions industrials de grans tiratges, elaborades per l’Editorial Fotogràfica Barcelona dels germans Garriga. Tant és així que l’empresa va recórrer l’any 1928 a anunciar-se d’aquesta manera al programa del Certamen de Fotografia Barcelona de 1928:[10]

 TREGUI PROFIT DELS NEGATIUS QUE DORMEN EN EL SEU ARXIU
L’Editorial Fotogràfica compra series de fotografies amb dret de reproducció, per a la fabricació de tickets per a propaganda.
Les series han d’esser composades per grups de 50 a 100 fotografies que desenrotllin temes col·leccionables, p. e. : Retrats d’artistes, boxejadors, toreros, etc. Col·leccions de flors, objectes d’art, reproduccions de quadres, temes d’esport, toros, efemèrides, etc, i en general, de qualsevol tema que pugui resultar d’interès (desenrotllat gràficament) en produccions de petit format.

 

 

[1] Antoni Garriga i Roca (Lloret de Mar, 20 d’octubre de 1886 – Barcelona, 21 de maig de 1953). Volem donar les gràcies a la família Garriga per haver-nos facilitat la data de naixement i defunció d’ Antoni Garriga i Roca i col·laborar amb la nostra investigació.

[2] Rafael Garriga i Roca (Barcelona, 1896 -Barcelona, 6 d’octubre de 1969) enginyer Industrial, antic alumne de l’ Institut Fotoquímic Namies de Milà, excatedràtic de l’Escola d’Enginyers Industrials, fundador, ex director general i expresident del Consell d’Administració de la Industria Fotoquímica Nacional, S.A. INFONAL.

[3] L’any 1922, Rafael Garriga i Roca, publica el llibre Manipulacions Fotogràfiques a l’editorial Políglota dins de MINERVA, la Col·lecció Popular dels coneixements indispensables editada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, Volum XXXVII. Un any abans, el 28 de maig de 1921, fent coincidir amb el setè aniversari de la inauguració de la Biblioteca de Catalunya, s’acabava d’imprimir el llibre Curs de Fotografia de Rafael Garriga Roca amb il·lustracions de Rafael Areñas i editat per la secció especial de fotografia del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria Barcelona.

[4] Lieven Gevaert (1898- 1935) va ser el fundador de la companyia belga L. Gevaert & Cie (1894).

Gevaert, juntament amb la companyia alamana Agfa (1967), seran les empreses més avançades en desenvolupar els productes fotogràfics del món de la imatge. Serà l’any 1964 quan es formalitza la unió entre les dues companyies creant Agfa- Gevaert.

[5] Janssens, W. Industria Fotoquímica Nacional S.A. INFONAL, Barcelona. Positief nr 9, september, 1999, p. 20.

[6] Aquell mateix any, tenien previst fer coincidir la creació de la nova empresa amb l’enllaç matrimonial de Rafel Garriga amb Charlotte Kuijpers, però un malaurat accident que va patir Rafel Garriga en un ascensor ho va impedir. Garriga va restar dos anys convalescent a Anvers.

[7] Els accionistes principals de la Industria Fotoquímica Nacional INFONAL van ser: Rafel Garriga Roca (Director General i Director Tècnic), Higini Negra Vivé (Director Comercial) i Photo Produits Gevaert.

[8] Antoni Garriga i Echegaray (Barcelona, 12 de maig de 1942).

[9] La targeta postal fotogràfica és l’ elaborada mitjançant tècniques fotogràfiques.

[10] Programa del Certamen de Fotografia Barcelona de 1928. [S’ha respectat el redactat original de l’època]. Col·lecció de Jaume Tarrés Pujol, a qui agraeixo la seva col·laboració en facilitar-me documents rellevants per la investigació.

 

El text complet es pot consultar a:
Martinez, N. «L’Editorial Fotogràfica Barcelona. Les postals i la boxa» a la Revista Cartòfila, núm. 38, Barcelona, maig 2015, pp. 44-63.
http://www.cerclecartofilcatalunya.com/revista.htm

L’article forma part de la Tesi Doctoral:
Martinez Seguer, N (2016). El silenci de la boxa. La fotografia de boxa. De document sociològic a obra d’art. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquesta tesi: http://hdl.handle.net/10803/364758

Imatges: Targetes Postals Autògrafes de Boxadors de l’EFB. Col·lecció de Núria Martinez Seguer.
01.Victor Ferrand. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB. Foto Vilaseca.
02.Manuel González. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB. Foto Vilaseca.
03.Llorenç Vitrià. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB. Foto Vilaseca.