ARTICLES

EL PUNT AVUI+
CULTURA 16.01.2015
ELS VILASECA: DE L’ARC DE TRIOMF A LA BOXA
Josep Vilaseca i Casanovas va ser l’arquitecte responsable de l’Arc de Triomf de Barcelona. El seu fill, Joan Vilaseca Serra, va ser un home amb moltes aficions i inquietuds que va cultivar la fotografia en una època en què la boxa era popular.
més informació

 

EL PUNT AVUI+
CULTURA 28.03.2014
RETRATS NEGATS DEL FRANQUISME
ARTERO I ELS SEUS BOXEJADORS

ARTERO I ELS SEUS BOXEJADORS. ELS RETRATS NEGATS DEL FRANQUISME

Negar: Ofegar, asfixiar.
Negar-se: En
gorjar-se, refusar, resistir, tancar-se.
Negat: Incapaç, nul, ofegat, asfixiat.
Negatiu: Contradictori, denegatori.
Negatiu: Clixé, placa.

L’exboxador i mànager Àngel Artero i els seus púgils del número 28 del carrer Llibertat, al barri de Gràcia de Barcelona, van ser herois de l’edat daurada de la boxa catalana.
Les seves vides no se centren simplement en els seus triomfs esportius sinó també en la coneixença d’una part de la nostra història esportiva i política, perquè la boxa va esdevenir entre els anys vint i trenta del segle passat, un esdeveniment popular de primer ordre que patí la repressió franquista.

Barcelona era la ciutat d’Europa on se celebraven més combats de boxa. L’organització de vetllades espectaculars despertà gran interès. Aviat els espais habituals van quedar petits i es buscaven alternatives a l’aire lliure per encabir tot el públic. Avui dia encara no s’ha superat l’increïble nombre d’espectadors d’aquells temps.

Era tanta la popularitat que el 6 d’agost de 1930, el periodista Xavier Picanyol escrivia l’article “L’estiu és per als campions d’Europa Flix i Gironès i per a llur company Ros, si fa no fa com l’hivern”  a la revista Imatges,  amb un fotomuntatge molt representatiu de la victòria i la força d’aquests “tres mosqueters” com se’ls va anomenar. Fent pinya, amb els punys alçats, Josep Gironès a l’esquerra, Carles Flix al mig i Francesc Ros a la dreta. Les fotografies de Pau Lluís Torrents acompanyaven aquest article amè i proper sobre la vida esportiva i quotidiana d’aquest púgils i del seu entrenador, l’Artero. És interessant destacar la descripció detallada que fa del gimnàs, de la complicitat que hi ha entre tots ells i dels estrictes entrenaments. “El Punching-ball de Gràcia és la cuadra de l’Artero. És una sala no massa espaiosa, amb un ring muntat a un recó de la mateixa. En una paret hi ha una quantitat extraordinària de fotografies, dibuixos i caricatures dels boxadors graciencs i dels que han lluitat amb ells. En Gironès hi és, almenys, de vint-i-cinc maneres diferents. Del sostre d’aquesta sala en pengen un sacs de sorra, unes pilotes de cuiro, uns quants aparells  gimnàstics. És aquí on s’han fet aquests campions meravellosos. Vénen a les sis i s’hi estan fins a dos quarts de nou -explica l’Àrtero -. Aquí fem guants, salten la corda, piquen el sac de sorra, agafen velocitat en el punching, fem sueca. És l’entrenament de debò.” (descarrega l’article complert)

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/723814-artero-i-els-seus-boxejadors.html?cca=1
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/728441-la-boxa-i-franco-aquest-divendres-al-cultura.html
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/727637-boxahistoria.html?cca=1