ARTICLES

RICARD CARRERAS CASABLANCAS: RETRATS FORA DE TEMPS
Núria Martinez Seguer

Ricard Carreras Casablancas va ser un dels fotògrafs retratistes més actius en dos dels setmanaris especialitzats en boxa editats a Barcelona, Boxeo (1924-1936) i Boxing (1928). Però que en sabem d’ell? I dels seus retrats del quadrilàter?

Fotopostal del boxador Juan Sabate. Foto Carrera, Asalto 78. Col•lecció de Núria Martinez Seguer.
Fotopostal del boxador Juan Sabate. Foto Carrera, Asalto 78. Col•lecció de Núria Martinez Seguer.

L’article es pot consultar a la web de Fotografia a Catalunya:
https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/bloc/ricard-carreras-casablancas-retrats-fora-temps

Publicació de l’article:
Martinez, N. (2017). Fotografia a Catalunya. Barcelona. «Ricard Carreras Casablancas: retrats fora de temps».

Recuperat de: 
https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/bloc/ricard-carreras-casablancas-retrats-fora-temps

L’article forma part de la Tesi Doctoral: Martinez Seguer, N (2016). El silenci de la boxa. La fotografia de boxa. De document sociològic a obra d’art. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquesta tesi: http://hdl.handle.net/10803/364758

 

 

COM 3 COPS DE PUNY
La modernitat de les revistes de boxa catalanes 1924-1936
Núria Martinez Seguer

BOXA, GRAFISME I FOTOGRAFIA
Martinez, N. «Com 3 cops de puny. Boxa, grafisme i fotografia.» al Suplement Setmanal Cultura del diari El PUNT AVUI, Barcelona, diumenge 18 de setembre del 2016, pp. 22‐27.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/996917-com-3-cops-de-puny.html

Recuperat de:
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/996917-com-3-cops-de-puny.html

L’article forma part de la Tesi Doctoral:
Martinez Seguer, N (2016). El silenci de la boxa. La fotografia de boxa. De document sociològic a obra d’art. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquesta tesi:
http://hdl.handle.net/10803/364758

 

L’EDITORIAL FOTOGRÀFICA BARCELONA, LES POSTALS I LA BOXA
NÚRIA MARTINEZ SEGUER

A la Barcelona de principis del segle XX, dinàmica, emprenedora i industrial, la fotografia i tot allò que se’n derivava, s’establia amb força entre la societat. Gràcies al naixement d’una industria que va apropar a la gent el desenvolupament tecnològic de la fotografia, aquesta va tenir una gran repercussió.

1. Llorenç Vitrià. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB.
2. Manuel González. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB. Col·lecció Núria Martinez Seguer.
Victor Ferrand. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB.
3. Victor Ferrand. Anvers de la Targeta Postal Autògrafa, EFB.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El text complet es pot consultar a:
Martinez, N. «L’Editorial Fotogràfica Barcelona. Les postals i la boxa» a la Revista Cartòfila, núm. 38, Barcelona, maig 2015, pp. 44-63.
http://www.cerclecartofilcatalunya.com/revista.htm

L’article forma part de la Tesi Doctoral:
Martinez Seguer, N (2016). El silenci de la boxa. La fotografia de boxa. De document sociològic a obra d’art. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquesta tesi: http://hdl.handle.net/10803/364758


EL PUNT AVUI+
CULTURA 16.01.2015
ELS VILASECA: DE L’ARC DE TRIOMF A LA BOXA
Josep Vilaseca i Casanovas va ser l’arquitecte responsable de l’Arc de Triomf de Barcelona. El seu fill, Joan Vilaseca Serra, va ser un home amb moltes aficions i inquietuds que va cultivar la fotografia en una època en què la boxa era popular.
més informació

 

EL PUNT AVUI+
CULTURA 28.03.2014
RETRATS NEGATS DEL FRANQUISME
ARTERO I ELS SEUS BOXEJADORS

ARTERO I ELS SEUS BOXEJADORS. ELS RETRATS NEGATS DEL FRANQUISME

Negar: Ofegar, asfixiar.
Negar-se: En
gorjar-se, refusar, resistir, tancar-se.
Negat: Incapaç, nul, ofegat, asfixiat.
Negatiu: Contradictori, denegatori.
Negatiu: Clixé, placa.

L’exboxador i mànager Àngel Artero i els seus púgils del número 28 del carrer Llibertat, al barri de Gràcia de Barcelona, van ser herois de l’edat daurada de la boxa catalana.
Les seves vides no se centren simplement en els seus triomfs esportius sinó també en la coneixença d’una part de la nostra història esportiva i política, perquè la boxa va esdevenir entre els anys vint i trenta del segle passat, un esdeveniment popular de primer ordre que patí la repressió franquista.

Barcelona era la ciutat d’Europa on se celebraven més combats de boxa. L’organització de vetllades espectaculars despertà gran interès. Aviat els espais habituals van quedar petits i es buscaven alternatives a l’aire lliure per encabir tot el públic. Avui dia encara no s’ha superat l’increïble nombre d’espectadors d’aquells temps.

Era tanta la popularitat que el 6 d’agost de 1930, el periodista Xavier Picanyol escrivia l’article “L’estiu és per als campions d’Europa Flix i Gironès i per a llur company Ros, si fa no fa com l’hivern”  a la revista Imatges,  amb un fotomuntatge molt representatiu de la victòria i la força d’aquests “tres mosqueters” com se’ls va anomenar. Fent pinya, amb els punys alçats, Josep Gironès a l’esquerra, Carles Flix al mig i Francesc Ros a la dreta. Les fotografies de Pau Lluís Torrents acompanyaven aquest article amè i proper sobre la vida esportiva i quotidiana d’aquest púgils i del seu entrenador, l’Artero. És interessant destacar la descripció detallada que fa del gimnàs, de la complicitat que hi ha entre tots ells i dels estrictes entrenaments. “El Punching-ball de Gràcia és la cuadra de l’Artero. És una sala no massa espaiosa, amb un ring muntat a un recó de la mateixa. En una paret hi ha una quantitat extraordinària de fotografies, dibuixos i caricatures dels boxadors graciencs i dels que han lluitat amb ells. En Gironès hi és, almenys, de vint-i-cinc maneres diferents. Del sostre d’aquesta sala en pengen un sacs de sorra, unes pilotes de cuiro, uns quants aparells  gimnàstics. És aquí on s’han fet aquests campions meravellosos. Vénen a les sis i s’hi estan fins a dos quarts de nou -explica l’Àrtero -. Aquí fem guants, salten la corda, piquen el sac de sorra, agafen velocitat en el punching, fem sueca. És l’entrenament de debò.” (descarrega l’article complert)

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/723814-artero-i-els-seus-boxejadors.html?cca=1
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/728441-la-boxa-i-franco-aquest-divendres-al-cultura.html
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/727637-boxahistoria.html?cca=1